El bon comportament dels taps de suro per champagne en la línia de l'embotellat, i en el posterior destapat, està íntimament lligat a una sèrie de paràmetres físics inherents al suro, al rigor del procés de fabricació, al tractament final i al seu estat de salubritat.

Aquests paràmetres han de respondre a les exigències que abans d'ésser establertes, han de ser conegudes i avaluades, en funció de la destinació final del producte.

Aquest estudi compara el comportament físic dels taps dels 14 fabricants més representatius del mercat (entre els que es troben tants taps fabricats pel procés de motlle individual com pel procés d'extrusió contínua), amb la finalitat de millorar i optimitzar el comportament del tap, a partir del moment que entra en la taponadora fins el moment del destapat.

Aquest treball ha estat possible gràcies a l'ajut i la col.laboració de moltes bodegues espanyoles i franceses.

La nostra intenció amb aquest treball no és establir ni fixar un ordre qualificatiu entre els diversos fabricants, sinó donar a conèixer uns paràmetres, fins avui desconeguts i, com a conseqüència, poder determinar el lloc que ocupa el nostre producte entre els taps dels fabricants més importants.

MATERIAL I MÈTODE

S'han seleccionat taps de diverses procedències, classificats en lots iguals de 20 unitats de característiques semblants i condicionats a un grau d'humitat idèntica, numerant els lots de l'1 al 14 de manera aleatòria i anònima.
Els assatjos han estat efectuats en condicions de laboratori idèntiques per a tots els taps.
Els mitjans emprats són,
- Màquina embotelladora monocapçal amb 4 mordaces per comprimir de manera cònica, reduint el tap a un diàmetre de 15,5 mm. en la seva part inferior i de 17,9 mm. en la seva part superior, adaptada amb una sèrie de dispositius electrònics que ens permeten obtenir, per a cada tap, els valors de 2 paràmetres tant importants com són l'esforç de compressió i l'esforç de penetració. Per a cadascun d'ells obtenim corves sobre les que queden registrats més de 30 punts. Així, a títol d'exemple, el gràfic nº1 ens mostra les dues lectures realitzades sobre cada tap. La corba A ens indica l'esforç de compressió (DcN) des del seu inici fins al diàmetre final. La corba B ens indica l'esforç de penetració (DcN) per a u tapat de 23,0 mm. de profunditat.
- Clau dinamomètrica especial per a mesurar l'esforç d'extracció dels taps de champagne.
- Banc d'assatjos per crear una pressió interior en les ampolles de manera que ens permeti conèixer la pressió suportada pels taps, i l'avaluació de la seva estanquitat.
- Balança de precisió de 0,01 g.
- Mesurador d'humitat per potenciometria.

Els mètodes emparats són descrits en cadascun dels paràgrafs que segueixen.

Gràfic nº1.
Corba A, Esforç de compressió. Corba B, Esforç de penetració.

1. ESFORÇ DE COMPRESSIÓ

Aquest paràmetre està lligat a la procedència i la qualitat de la matèria prima, així com al control dels processos d'obtenció de l'aglomerat.
L'esforç de les mordaces per comprimir el tap és un paràmetre important que hauria de ser controlat. A la pràctica això generalment no es fa. Amb un tap d'una duresa excessiva, les mordaces poden arribar a no tancar-se completament, es deixa en aquest cas el tap en un diàmetre superior al del coll interior de l'ampolla, donant com a resultat que toqui la vora del coll, produint plecs en la darrera arandella i provocant una penetració insuficient i descentrada. Les conseqüencies que es poden derivar d'aquest problema poden ser, pèrdua de pressió interior, pèrdua de líquid i problemes en el moment del destapat.

Aquest valor de compressió marca l'esforç de les mordaces de l'embotelladora i ens indica el grau de dificultat de l'operació, reflexant el desgast al que serà sotmesa la màquina.

Per a cada tap, obtenim un valor en DcN (*) d'aquest esforç, per registre de l'integral obtinguda des del moment de l'inici de la compressió fins al seu diàmetre final, etapa anterior a la seva penetració en l'interior de l'ampolla. Sobre aquesta integral, es registren més de 30 punts en l'interval de temps necessari per a la compressió, restant registrats sobre paper tal i com mostra la corba A del gràfic nº1.

Gràfic nº2, Esforç de Compressió (DcN)

Els valors que apareixen sobre el gràfic són els mitjans de cadascuna de les series controlades. Tots els elements mostrats són a partir de taps 48,0x31,0 mm. sobre una mateixa base de 9,00 g. de pes i de 5,0 % d'humitat de l'aglomerat.

Els taps de bac de E. Trachsler S.A. són els que requereixen menys esforç de compressió.

En comparació amb el "modus" de treball d'una cadena d'embotellat (procés industrial), hem alentit el procés de compressió del tap, de manera que ens permeti d'obtenir corbes més amples i detallades, presentant diferencies significatives que existeixen entre els diferents taps, però que són inapreciables en una dinàmica industrial degut a la cadència tant ràpida de les màquines.

2. ESFORÇ DE PENETRACIÓ

Aquest factor està en part lligat a la qualitat de l'aglomerat i, de manera més important, al tractament de superfície que han rebut els taps. Dels valors obtinguts, podem deduir la qualitat d'un tractament en el que concerneix a la regularitat de la seva repartició, així com arribar a vertaderes conclusions en la comparació entre diferents tractaments en els aspectes de la uniformitat de repartició i poder lliscant.

Aquest paràmetre de gran importància per aconseguir una profunditat de tapat correcta i regular, que serà la garantia d'un posterior destapat controlat i segur.

Les diferencies de profunditat de tapat són causa de problemes com destapat incontrolat, pèrdua de pressió o inclús de líquid en profunditats insuficients, o esforços de destapat importants a profunditats elevades, aspecte aquest, que en casos extrems pot comportar el trencament del tap en el moment del destapat.

El gràfic de l'esforç necessari en el destapat de cada ampolla, queda registrat amb més de 30 lectures al llarg del procés.

Gràfic nº 3, Esforç de penetració (DcN)

Els taps bac de E. Trachsler S.A. presenten una gran diferència respecte a la resta degut al menor esforç requerit.

3. PRESSIÓ SUPORTADA

En un banc d'assaig, les ampolles tapades sense morrió, són sotmeses a un augment gradual de la pressió interior per obtenir els valors necessaris per expulsar el tap. El marge de 6,5 - 8,5 bar és el que considerem com a millor per arribar a un factor "stick-slip" òptim. Valors inferiors suposen una sortida descontrolada del tap i valors superiors, un esforç excessiu del destapat. Els resultats apareixen en el gràfic nº 4, sobre el que és possible remarcar que un 80% de les series controlades es troben al marge correcte i la resta per sota del límit inferior.

Aquí s'ens mostra el factor "stick-slip", és a dir el compromís entre poder de lliscament i poder de retenció, de manera que s'asseguri el manteniment del tap en l'ampolla en el moment d'enretirar el morrió per part del consumidor final. Ha de ser necessari només 1/4 de volta pel seu destapat normal.

Sobre un altre banc d'assaig, amb ampolles amb el morrió posat i que són submergides en aigua, es realitza un test d'estanquitat sotmetent-les a un augment gradual de la pressió interior fins a 15 bar, considerant que sobrepassem les condicions més exigents que pot suportar una ampolla de champagne (gràfic nº5).

Els taps de bac de E. Trachsler S.A. han obtingut de nou els millors resultats en la globalitat d'aquests 2 assatjos (pressió suportada i pèrdua d'estanquitat).

4. ESFORÇ D'EXTRACCIÓ DEL TAP

Aquest paràmetre, mesurat amb una clau especial, ens indica la bona adherència del tap al coll de l'ampolla i l'esforç d'extracció necessària. Els valors són generalment considerats com acceptables si se situen entre 2 i 3 Nm. Aquest valor depèn principalment del poder lliscant del tractament final i, en el cas dels taps bac, és adaptable a les exigències de cada client.

En el cas de no rebre instruccions concretes per part del client, E. Trachsler situa el valor estàndard d'aquest paràmetre entre 2,5 i 3,0 Nm.

El 85% de les series de taps assajats han donat valors que es troben entre 2 i 3 Nm; la resta se situa fora, amb valors superiors.

Valors inferiors a 2,0 Nm. tenen el risc de sortides descontrolades dels taps, i valors superiors a 3 Nm. comporten un esforç excessiu de destapat.

5. PROFUNDITAT DEL TAPAT

Per a realitzar aquest test ens hem basat en la teoria que en l'interior del coll de l'ampolla, ha d'haver el mateix volum de suro aglomerat que de suro natural per aconseguir un comportament ideal dels taps. Com a conseqüència la profunditat de 23 mm. +/- 1 mm. és la més indicada. La correcció i la regularitat d'aquest paràmetre influeixen com altres factors, sobre el comportament que s'espera del tap en el moment del destapat.

Les conseqüencies que es deriven de profunditats insuficients o excessives duen una sèrie de problemes ja descrits en el paràgraf 2 /Esforç de penetració).

Gràfic nº 6, Profunditat del tapat (mm.)

Gràfic nº 7, Desviació de la profunditat del tapat (mm.)

De les series provades, només el tap bac de E. Trachsler arriba en un 100% dels casos a la profunditat teòrica de 23,0 mm. de tapat, amb la consegüent manca de desviació (0,0 mm.)

La màquina taponadora ha estat ajustada per a una profunditat de tapat de 23,0 mm.

CONCLUSIONS

La conclusió que s'extreu d'aquests resultats és que existeixen una sèrie de factors de gran importància que influeixen directament sobre el comportament del tap, com,

LA QUALITAT DE LA MATÈRIA PRIMA (Granulat i discos),
Aquest és un factor que, tot i no ser molt visible per l'usuari, té una influència directa sobre el comportament del tap en tots els paràmetres descrits. El fet que aproximadament el 50% de la massa del tap que entra dins l'ampolla sigui de suro natural i que estigui en contacte directe amb el vi, demostra la importància que li correspon.
L'usuari ha de tenir en compte aquest aspecte en el moment d'escollir el tap més adequat a les seves necessitats.
La selecció de la matèria prima des del seu origen fins a la seva incorporació al tap en forma de granulat o de disc esdevé una obligació ineludible.

E. Trachsler conscient de la importància de tot l'esposat anteriorment, sotmet a més els seus discos a un rentat total i específic amb una eficàcia totalment provada en la reducció de les alteracions organolèptiques dels vins.

EL CONTROL DEL PROCÉS D'AGLOMERACIÓ I DEL GRAU DE POLIMERITZACIÓ,
Dominar el procés ens du a obtenir un producte altament homogeni, aspecte aquest que du un comportament regular, evitant així reglatges continus sobre la taponadora. Davant la complexitat d'aquest tema, s'elaborarà un estudi posterior.

EL PES DELS TAPS,
Ha d'estar sempre en funció del producte al que va destinat el tap. Ha d'assegurar el pes específic necessari en l'interior del coll de l'ampolla, per la massa de suro a introduir (*). Lluny d'ésser un avantatge, un pes excessiu pot ocasionar molts problemes.

HUMITAT DELS TAPS,
Per l'experiència pràctica i de laboratori hem constat que la humitat idònia per a un comportament òptim ha de situar-se entre 4,5 i 5,5 % per l'aglomerat i 6 - 8 % pels discos. Valors d'humitats inferiors a 4 % signifiquen que el suro ha perdut part de l'aigua de constitució, aspecte aquest que farà que el seu comportament físic, i en especial el seu poder de recuperació elàstica, es disminueixi.

TRACTAMENT FINAL,
El millor acabat és el que consisteix en l'ús d'un tractament d'aplicació homogènia que combini perfectament el poder lliscant i l'adherència correcta al coll de l'ampolla (factor "stick-slip"). S'ha d'evitar del tot els problemes que provoca la banda de parafina clàssica, com l'adhesió-soldadura dels taps al coll de l'ampolla a baixes temperatures, estovament de la banda a temperatures elevades, destapat incontrolat per oxidació, o absorció de la banda. Els tests han demostrat que la col.locació d'una banda de parafina en el tractament final, lluny de dur un efecte favorable, és causa de molts problemes en el moment del destapat.

Després de tots els aspectes estudiats, i per resumir, podem afirmar que no és el sistema de fabricació de l'aglomerat (extrusió continua o motlle individual) el que té una influència sobre comportament final dels taps, sinó l'ús que es fa de cada sistema. Està clarament demostrat que un tap amb l'aglomerat obtingut per extrusió continua pot superar amplament la qualitat dels que han estat fabricats seguint la tècnica del motlle individual.
Un altre factor, que té una gran incidència sobre les respostes posteriors del tap, és el tractament final aplicat. El tractament exclusiu de E. Trachsler dona als taps bac característiques que el fan superior als demés.

Fins avui en dia, el tap bac no té una alternativa millor.

 [Materies primeres] [Estudi comparatiu] [Control Q] [Rentat d'arandelles] [Altres productes]

[News] [Links] ------------ [Contact us]